divendres, 30 de juliol del 2010

28.07.2010 - BCN-BOGOTÀ-CALI: Viatge a la capital de la salsa

En la “cultura de l’ara mateix” o la “cultura a corre-cuita” (Stephen Bertman), característica de la nostra actual societat occidental, un viatge de 10 hores és una prova prou vàlida de paciencia i serenor. A més si sumem tots els tràmits aeroportuaris implícits en tots els viatges per aire però mai explicats per les companyies (retards inesperats, facturacions eternes, controls DAS* interminables, trasbals horari, …) la prova és encara més important.
Tot i això el viatge d’anada sempre és més de bon portar per l’estat de neguit i sorpresa que comporta el lloc desconegut.

A les 09:45h. sortia el vol d’AVIANCA des de l’Aeroport del Prat de Llobregat per arribar a les 20:00h. (13:00h. hora Colombiana) a l’Aeroport del Dorado a Bogotà. Només destacar la magnitud de la capital colombiana: des del cel és una ciutat que no s’acaba mai. No és per menys, hi viuen una població estimada de 9M d’habitants.

Després de corredisses i una cursa amb bus per l’interminable aeroport de Bogotà arribem a l’avió (3 minuts abans que alci el vol!). Una estoneta ens separa del lloc d’arribada: a mida que s’atança el destí la Vall del Cauca es fa present amb un verd intens escolant-se enmig de la pantalla de núvols que abriga tot el cel. Instants abans d’aterrar es veuen clares les plantacions de canya de sucre conformant un mosaic perfecte que l’activitat humana ha anat treballant des de fa dècades.

Arribada a Cali: Tot i que Cali és una ciutat poblada i extensa l’aeroport té l’aparença d’un espai petit. Uns 40’ separen Bogotà de Cali, trajecte que per carretera seria comparable a una distancia Barcelona-Madrid. Olmes amb en Jonatan són els nostres amfitrions i els encarregats de rebrens. Carregats tots 4 + les maletes en un Chevrolet petit (Panda) sortim direcció Cali ja que l’aeroport es troba a uns 15 km. En una zona anomenada Palmira. Directes cap a la “Sucursal del cielo”! Poc a poc anem entrant cap al centre de Cali per la carretera principal passant pel cinturó industrial poc a poc es deixa entreveure les primeres cases: edificacions de poca alçada amb plantes baixes plenes de vida (comerços de tot tipus, fins i tot lloguer de telèfons per minuts!).

Arribem a la Parròquia de Nuestra Señora de Guadalupe. CONTEXT: Cali està dividida per estrats. El 0 és el més pobre i perillós, el 7 és el més benestant i luxós. Nosaltres estem en el 3. Només arriba l’Olmes ja ens ensenya les instal•lacions que, sense deixar de banda la importància de la religiositat per tota la població, deixen entreveure el tarannà social i d’acompanyament als individus de la comunitat.

I atenció, just seure 5 minuts i ja assistim a la primera missa colombiana a ritme de rumba, batxata i vallenato. Més de 500 persones cantant, ballant i seguint el ritual comú. Realment un espectacle per veure i viure. Després de sopar uns bons espaguetis a la colombiana i després de 20 hores d’activitat, per fi un llit per dormir…buenas noches.

*DAS: Departamento de Administración i Seguridad. Encarregats governamentals de Colòmbia sobre el trànsit de persones pel país.
-----------------------------------------------------------------------
En la "cultura del ahora mismo" o la "cultura a toda prisa" (Stephen Bertman), característica de nuestra actual sociedad occidental, un viaje de 10 horas es una prueba bastante válida de paciencia y serenidad. Además si sumamos todos los trámites aeroportuarios implícitos en todos los viajes por aire pero nunca explicados por las compañías (retrasos inesperados, facturaciones eternas, controles DAS * interminables, trasiego horario, ...) la prueba es aún más importante.

Sin embargo el viaje de ida siempre es más de buen llevar por el estado de desazón y sorpresa que conlleva el lugar desconocido.

A las 09:45 h. salía el vuelo de AVIANCA desde el Aeropuerto de El Prat de Llobregat para llegar a las 20:00 h. (13:00 h. hora Colombiana) Aeropuerto del Dorado en Bogotá. Sólo destacar la magnitud de la capital colombiana: desde el cielo es una ciudad que no acaba nunca. No es para menos, viven una población estimada de 9M de habitantes.

Después de correderas y una carrera con bus por el interminable aeropuerto de Bogotá llegamos avión (3 minutos antes de que levante el vuelo!). Un ratito nos separa del lugar de llegada: a medida que s'atança el destino del Valle del Cauca se hace presente con un verde intenso deslizándose en medio de la pantalla de nubes que abriga todo el cielo. Instantes antes de aterrizar se ven claras las plantaciones de caña de azúcar conformando un mosaico perfecto que la actividad humana ha ido trabajando desde hace décadas.
Llegada a Cali: Aunque Cali es una ciudad poblada y extensa del aeropuerto tiene la apariencia de un espacio pequeño. Unos 40 'separan Bogotá de Cali, trayecto que por carretera sería comparable a una distancia Barcelona-Madrid. Olmé con Jonatan son nuestros anfitriones y los encargados de recibirnos. Cargados todos 4 + las maletas en un Chevrolet pequeño (Panda) salimos dirección Cali ya que el aeropuerto se encuentra a unos 15 km. En una zona llamada Palmira. Directos hacia la "Sucursal del cielo"! Poco a poco vamos entrando hacia el centro de Cali por la carretera principal pasando por el cinturón industrial poco a poco se deja entrever las primeras casas: edificaciones de poca altura con plantas bajas llenas de vida (comercios de todo tipo, incluso alquiler de teléfonos por minutos!).
Llegamos a la Parroquia de Nuestra Señora de Guadalupe. CONTEXTO: Cali está dividida por estratos. El 0 es el más pobre y peligroso, el 7 es el más acomodado y lujoso. Nosotros estamos en el tercero. Sólo llega el Olmé ya nos enseña las instalaciones que, sin dejar de lado la importancia de la religiosidad para toda la población, dejan entrever el carácter social y de acompañamiento a los individuos de la comunidad.

Y atención, justo sentarse 5 minutos y ya asistimos a la primera misa colombiana a ritmo de rumba, batxata y vallenato. Más de 500 personas cantando, bailando y siguiendo el ritual común. Realmente un espectáculo para ver y vivir. Después de cenar unos buenos espaguetis a la colombiana y después de 20 horas de actividad, por fin una cama para dormir ... buenas noches.

* DAS: Departamento de Administración y Seguridad. Encargados gubernamentales de Colombia sobre el tránsito de personas por el país.
-----------------------------------------------------------------------

In the "culture of now" or "culture in a hurry" (Stephen Bertman), characteristic of our current western society, a journey of 10 hours is quite a valid test of patience and serenity. Moreover if we add all airport procedures implicit in all travel by air but never explained by the companies (unexpected delays, endless bills, checks * DAS endless schedule upheaval, ...) the test is even more important.

However the journey is always good to bring the state of anxiety and surprise that brings the unknown.

At 9:45 pm the Avianca flight was leaving from the airport to get El Prat de Llobregat at 20:00 pm (13:00 pm Colombian time) of the Airport in Bogota Eldorado. Just highlight the magnitude of the Colombian capital: from the sky is a city that never ends. It is no less, live an estimated population of 9M.
After sliding and a bus run by the endless plane arrived in Bogota Airport (3 minutes before the flight Raise!). A short time separates us from the place of arrival: s'atança pieces that target the Cauca Valley becomes a deep green with this school in the middle of the screen that clouds the whole sky shelters. Moments before landing are clear sugarcane plantations forming a perfect mosaic that human activity has been working for decades.

Arriving in Cali: Although Cali is a city populated and extensive airport has the appearance of a small space. 40 'separate Bogota Cali road trip that would be comparable to a distance Barcelona-Madrid. Olmes in with Jonathan and our hosts are responsible for rebrens. 4 + loaded all the suitcases in a Chevrolet small (Panda) leave Cali direction because the airport is located about 15 km. In an area called Palmyra. Direct to the "Branch of Heaven"! We are gradually coming into town from Cali to the main road through the industrial belt slowly reveals the first houses: low-rise buildings with floors full of life (all types of businesses, including telephone rentals per minute!).

We arrived in the Parish of Our Lady of Guadalupe. BACKGROUND: Cali is divided into layers. The 0 is the poorest and dangerous, 7 is the most wealthy and luxurious. We are in the third. Only comes Olmes already teaches us that the facilities, without forgetting the importance of religion for all people, suggest the nature of social mentoring individuals in the community.

And attention, just sit 5 minutes and already witnessing the first mass Colombian rhythm of rumba, vallenato and batxata. More than 500 people singing, dancing and following the ritual together. Truly a spectacle to see and live. After a good dinner of spaghetti and Colombia after 20 hours of activity, finally a bed to sleep ... goodnight.

* DAS: Department of Administration and Security. Responsible government Colombia on the transit of people across the country.


-traducció patrocinada per google trad. -

3 comentaris:

  1. Primerament: què bé que redacteu!!! Ara que no m'esperava menys d'un compositor i una polifacètica emocionalista Anna.
    Segon, a mi si no m'ho escriviu amb xinès no entenc cap dels tres idiomes (menys mal que estava escrit tot tres vegades amb diferents idiomes, perquè primerament m'havia pensat que estàveu escrivint la bíblia).
    Tercer: quina benvinguda més bonica no???? Us esperaven amb un cartellet. Quines vistes tan màgiques, quin fart de córrer i patir i d'altra banda quin fart d'espera i de trajecte.
    Me n'alegro de veure-us tan bé. Ué!!!!

    ResponElimina
  2. Els estrats! els tenen tant assumits. M'alegro que hagueu arribat a una zona 3. Si teniu l'oportunitat menjeu-vos un "tomate de arbol" a la meva salut

    ResponElimina
  3. Pel que fa la redacció paguem un escribà que per les nits va fent, ens surt baratet... ;)

    Pel que fa als estrats, Siloé encara baixa d'estrat amb tot el que comporta. Tot i que nosaltres estem molt segurs, cada dia hi ha un enterrament o més.
    Salut!

    ResponElimina