diumenge, 15 d’agost del 2010

12.08.2010 - A Sta. Filomena

Avui dijous el dia es presenta força atapeït. De de 10h. a 12h. tallers amb els nens i nenes de 1r i de 14h. A 15h. Taller amb els de 6è. Ha estat una delícia fer els tallers. Tot i que en general són classes nombroses (d'entre 24 i 35 alumnes) i el context dels infants (Siloé), no deixen de ser nens i nenes que es queden encisats davant un truc de màgia, o captivats per una cançó, o engrescats amb el ball.


Gràcies als mestres de l'escola que ens han deixat entrar “a sus salones” de Miravalle.

Després dels tallers... baixem a Lleras Camargo amb Chiva. És el primer cop que viatgem amb aquest monstre rodat on hi cap tanta gent com puja. No té “cupo o sobre cupo”, mentre hi ha espai, la Chiva pot carregar.

Aquesta tarda la passem a la Parròquia de Santa Filomena. Es troba en una zona bona de Cali ja que és considerada “estrato 5” (Siloé és 1-2). Molt propera a la sexta, antigament dita Avenida Rosa.

Allà ens trobem amb Ramon Abella, Carlos, Alberto, Cecília i “Ratón”.

Amb en Carlos i l'Alberto anem a donar un tomb amb el cotxe per la nit de Cali. Ens porten a ca la Olga a menjar algun plat típic colombià. En dir-nos el que aniríem a fer ens fem la imatge mental d'un petit restaurant casolà...però mireu si era casolà que el “restaurant” és el menjador de casa seva o just al costat tenen una botiga “multi-todo”. I entre conversa i conversa mengem un “aplastado” (una mena de sandvitx colombià) i un refresco. Quin tracte més amè, tot ben agradable.

Després sortim cap a Juanchito (zona a les afores de Cali on es concentren les discoteques, salsoteques o viejotecas). Fins i tot entrem en una! Però no hi ha moviment ja que és molt aviat. El propietari ens diu que a partir de les 2h. s'omple i fins a les 6h. la festa no para. I és clar, Cali és la capital de la Salsa, la gent necessita assaig, i assaig, i assaig, ...

Hi ha una cosa que hem sentit avui i que és prou important. Connecta amb el que ens van explicar l'any passat a la plaça principal de Santa Cruz (Bolívia) on també es donava un fet similar: “Quan portes molt temps vivint a Colòmbia te n'adones que la vida no val res. Per molt poc et poden matar”. Dóna per a pensar una estona sobre com valorem la vida en un lloc i en un altre. Cal dir que nosaltres no hem tingut mai cap sensació d'inseguretat, sempre hem estat molt ben atesos. Però el dia a dia al país, en algunes zones concretes, és molt dur.
______________________________________
Hoy jueves el día se presenta bastante apretado. De de 10h. a 12h. talleres con los niños y niñas de 1 º y de 14h. A 15h. Taller con los de 6 º. Ha sido una delicia hacer los talleres. Aunque en general son clases numerosas (de entre 24 y 35 alumnos) y el contexto de los niños (Siloé), no dejan de ser niños que se quedan encantados ante un truco de magia, o cautivados por una canción, o animados con el baile.


Gracias a los maestros de la escuela que nos han dejado entrar "a sus Salones" de Miravalle.



Después de los talleres ... bajamos a Lleras Camargo con Chiva. Es la primera vez que viajamos con este monstruo rodado donde cabe tanta gente como sube. No tiene "cupo o sobre cupo", mientras hay espacio, la Chiva puede cargar.



Esta tarde la pasamos en la Parroquia de Santa Filomena. Se encuentra en una zona buena de Cali ya que es considerada "estratovolcán 5" (Siloé es 1-2). Muy cercana a la sexta, antiguamente llamada Avenida Rosa.

Allí nos encontramos con Ramón Abella, Carlos, Alberto, Cecilia y "Ratón".



Con Carlos y Alberto vamos a dar una vuelta con el coche por la noche de Cali. Nos llevan a casa de Olga a comer algún plato típico colombiano. En decirnos lo que iríamos a hacer nos hacemos la imagen mental de un pequeño restaurante casero ... pero mira si era casero que el "restaurante" es el comedor de su casa o al lado tienen una tienda "multi-todo ". Y entre conversación y conversación comemos un "aplastada" (una especie de sándwich colombiano) y un refresco. ¿Qué trato más ameno, todo muy agradable.



Después salimos hacia Juanchito (zona a las afueras de Cali donde se concentran las discotecas, salsoteques o viejotecas). Incluso entramos en una! Pero no hay movimiento ya que es muy pronto. El propietario nos dice que a partir de las 2h. llena y hasta las 6h. la fiesta no para. Y claro, Cali es la capital de la Salsa, la gente necesita ensayo, y ensayo, y ensayo, ...



Hay algo que hemos oído hoy y que es bastante importante. Conecta con lo que nos contaron el año pasado en la plaza principal de Santa Cruz (Bolivia) donde también se daba un hecho similar: "Cuando llevas mucho tiempo viviendo en Colombia te das cuenta que la vida no vale nada. Por muy poco te pueden matar ". Da para pensar un rato sobre cómo valoramos la vida en un lugar y en otro. Hay que decir que nosotros no hemos tenido ninguna sensación de inseguridad, siempre hemos sido muy bien atendidos. Pero el día a día en el país, en algunas zonas concretas, es muy duro.

______________________________________
Today, Thursday the day is quite tight. From 10am. to 12. workshops with the children of 1st and 14pm. At 15h. Workshop with the 6th. It was a delight to the workshops. Although in general are large classes (between 24 and 35 students) and the context of children (Siloé) are no longer children remain encisats to a magic trick, or captivated by a song, or excited dancing.


Thanks to teachers who have left school to enter "its rooms" of Miravalle.



After the workshops ... to descend with Chiva Lleras Camargo. It is the first time traveling with this monster shot where as many people as any rises. No "quota or quota, while there is space, Chiva load.



This afternoon we spend in the Parish of Santa Filomena. Is in a good area of Cali is considered as "strata 5" (Siloé is 1-2). Very close to the sixth, once said Rosa Avenue.

There we met Ramon Abella, Carlos Alberto, Cecilia and "Mouse".



With Carlos Alberto and we will take a turn with the car at night in Cali. We carry the en Olga to eat some typical Colombian dish. In telling us that we would go to the mental image of a homely little restaurant ... but see if that home was the "restaurant" is the room of your house or have a store right next to "multi-everything . I eat a conversation between conversation and "aplastado" (a kind of sandwich Colombian) and a soda. Which deal more pleasant, all very nice.



Then we go to Juanchito (area on the outskirts of Cali, where the discos are concentrated, or salsoteques viejotecas). Even enter a! But there is movement it is very soon. The owner tells us that from 2h. and filled up at 6am. the party never stops. And of course, Cali is the capital of Salsa, people need to test and trial, and trial, ...



There is something that we heard today and that is important enough. Connect with what we explained last year in the main square of Santa Cruz (Bolivia) where they were given something similar: "When living in Colombia has long you realize that life is worthless. For very little you can kill. " Take a moment to think about how we value life in one place and another. Needless to say we have not ever had any feeling of insecurity, we have always been well attended. But the day the country in some specific areas, it is very hard.

11.08.2010 - Me gusta la pachanga!

Frases que hem anat trobant aquests dies, a parets, llibres, revistes:


“Nadie comete el eeror mas grandes que aquel que no hace nada porque sólo podria hacer un poco”. Edmun Burke, escriptor irlandés del segle XVIII.

“Hay hombres que luchan un dia y son buenos. Hay hombres que luchan un año y son mejores. Hay hombres que luchan varios años y son muy buenos. Hay hombres que luchan toda una vida. Esos son los imprescindibles”.

Avui ha estat un dia tranquil: actualització del bloc, redacció de projectes, preparació de tallers i preparació del viatge a Sta. Marta i Cartagena de Indias.

Avui hem fet taller amb tots els nens i nenes de segon, uns 60, i amb ajuda de les mestres hem cantat, ballat, i també hem fet una mica de màgia.

________________________________________________
Frases que hemos ido encontrando estos días, en paredes, libros, revistas:


"Nadie Comete el eeror mas grandes que aquel que no hace nada porque sólo podría hacer un poco". Edmun Burke, escritor irlandés del siglo XVIII.

"Hay hombres que Luchana un día y son buenos. Hay hombres que Luchana un año, y su mejores. Hay hombres que Luchana varios años y son muy buenos. Hay hombres que Luchana toda una vida. Esos son los imprescindibles ".

Hoy ha sido un día tranquilo: actualización del blog, redacción de proyectos, preparación de talleres y preparación del viaje a Santa. Marta y Cartagena de Indias.

Hoy hemos hecho taller con todos los niños y niñas de segundo, unos 60, y con ayuda de las maestras hemos cantado, bailado, y también hemos hecho un poco de magia.
________________________________________________
Phrases that have been finding these days, walls, books, magazines:


"Nobody comète eeror the largest Anyone who does not do nothing WHY could only make a little." Edmun Burke, Irish writer of the eighteenth century.

"There are men who are good and Luchana day. There are men who Luchana a year and his best. There are men who Luchana several years and are very good. There are men who Luchana whole life. Esos them are essential. "

Today was a quiet day: update the blog, writing projects, preparation of workshops and preparation of the trip to Sta. Marta and Cartagena.

We did workshops with all the children of a second, about 60, and with the help of the teachers have sung, danced, and we did a little magic.

dijous, 12 d’agost del 2010

10.08.2010 - Cali - Popayán - Silvia - Cali

2.640 m. Aquesta és l'altura a la que es troba el pintoresc poble de Silvia. Hi hem anat amb Mn. Joan Miquel. Després d'uns quants revolts la sort ens ha acompanyat i hem trobat una escola que celebrava el seu aniversari tot fent una festa a la plaça del poble. Hi havia molta gent, molts Guambianos (indígenes de la zona), que a part de portar a vendre a mercat els seus productes, participaven de la gatzara. Ha estat com transportar-nos (en qüestió de dues hores) a un altre món. Gent senzilla, amb unes cares curtides pel sol i unes mans que deixaven entreveure el treball tant del camp com artesà. Els Guambianos, a banda de dur el seu vestit característic, parlen un idioma propi, que parant l'orella no s'entén ni una coma. No viuen a Silvia, sinó que viuen en petits poblats per les muntanyes del Andes, i per arribar utilitzen les populars “Chivas”. Avui hem comprès que la tara dels vehicles aquí no funciona; hi han pujat tots els que hi han cabut i més, fins i tot gent penjant per fora el vehicle es disposava a retornar cap a casa seva.

Per dinar un completo i una truita al completo també!

Abans de visitar Silvia hem passejat per Popayan, però permeteu-nos aquest desordre en la crònica, ja que el poble ens ha captivat. Popayan és un poble més gran, amb un casc antic d'estil colonial i pintat de blanc per ordenança municipal.

Detalls curiosos del viatge:
-De Cali a Silvia hi ha 2 hores i 150 km. + o – (aquí els viatges es compten per hores i no per km.)
-La carretera que hem seguit avui és la que va al sud, l'anomenada Panamericana: travessa des de Panamà fins a la Tierra del Fuego (Argentina) i fa uns 8 anys era perillosa ja que estava assetjada per la guerrilla. Ara és més segura, i per si algú en té dubtes, als vorals de la carretera hi ha cartells que duen escrit el següent missatge: VIAJE SEGURO, SU EJERCITO ESTÁ VIGILANDO.
-Estat del ferm carretera: sorprenentment bo!
-Conducció colombiana: sorprenentment temerària!
 ______________________________________________
2640 m. Esta es la altura a la que se encuentra el pintoresco pueblo de Silvia. Hemos ido con Mn. Joan Miquel. Después de algunas curvas la suerte nos ha acompañado y hemos encontrado una escuela que celebraba su cumpleaños haciendo una fiesta en la plaza del pueblo. Había mucha gente, muchos Guambianos (indígenas de la zona), que a parte de llevar a vender a mercado sus productos, participaban de la algazara. Ha sido como transportarnos (en cuestión de dos horas) a otro mundo. Gente sencilla, con unas caras curtidas por el sol y unas manos que dejaban entrever el trabajo tanto del campo como artesano. Los Guambianos, además de llevar su traje característico, hablan un idioma propio, que parando la oreja no se entiende ni una coma. No viven en Silvia, sino que viven en pequeños poblados por las montañas de los Andes, y para llegar utilizan las populares "Chivas". Hoy hemos comprendido que la tara de los vehículos ahí no funciona; han subido todos los que han cabido y más, incluso gente colgando por fuera el vehículo se disponía a volver a casa.
Para comer un completo y una tortilla al completo también!
Antes de visitar Silvia hemos paseado por Popayán, pero permitidnos este desorden en la crónica, ya que el pueblo nos ha cautivado. Popayán es un pueblo más grande, con un casco antiguo de estilo colonial y pintado de blanco por ordenanza municipal.
Detalles curiosos del viaje: -De Cali a Silvia hay 2 horas y 150 km. + O - (aquí los viajes se cuentan por horas y no por km.) -La carretera que hemos seguido hoy es la que va al sur, la llamada Panamericana: travesía desde Panamá hasta la Tierra del Fuego (Argentina) y hace unos 8 años era peligrosa ya que estaba sitiada por la guerrilla. Ahora es más segura, y por si alguien tiene dudas, en los arcenes de la carretera hay carteles que llevan escrito el siguiente mensaje: VIAJE SEGURO, SU EJERCITO ESTÁ vigilando. -Estado del firme carretera: sorprendentemente bueno! -Conducción colombiana: sorprendentemente temeraria!
______________________________________________ 
2640 m. This is the height to which is the picturesque village of Silvia. There we went with Fr. John Michael. After a few turns of luck has been with us and we found a school that celebrated his birthday by making a feast in the village square. There were many, many Guambianos (Indigenous Area), which in part led to sell their products to market, participated in the spree. He was transported as us (in a matter of two hours) to another world. Simple people, with faces and hands tanned by the sun that reveals the work of the field both as a craftsman. The Guambianos to hand carry their distinctive dress, speak their own language, that means not paying the ear or a comma. Do not live to Silvia, but living in small villages in the mountains of the Andes, and used to get the popular "Chivas." Today we understand that the tare of vehicles does not work here, there are those who have risen cabut and even people hanging outside the vehicle he was preparing to return to their homes.
For a complete lunch and trout in full too!
Silvia visited before we walked to Popayan, but allow us this mess in the chronicle, as the people we are captivated. Popayan is a larger town, with old colonial style and painted white by municipal ordinance.
Curious details of the trip: From Cali Silvia is 2 hours and 150 km. + Or - (here you have to travel for hours and miles.) -The road we followed was that today is the south, called Pan crossing from Panama to Tierra del Fuego (Argentina) 8 years ago and was dangerous as it was besieged by guerrillas. It is now more secure, and if anyone has doubts, the verges of the road there are signs that carry the following written message: TRIP INSURANCE, YOUR ARMY IS VIGILANDO. Solid-state road: surprisingly good! Colombian-Driving: shockingly reckless!

09.08.2010 - Miravalle estant

Avui, desprès del dia d'ahir el cos anava a un altre ritme. Hem fet dissabte en dilluns. Hem rentat roba i netejat i endreçat l'habitació. Tot i que a casa fem les mateix tasques domèstiques des d'aquí és fa amb un gust diferent. Potser el fet de rentar la roba a mà et fa valorar més el fet d'embrutar-te i sentir-te net. Sensacions. Ha estat un dia tranquil. Hem baixat a dinar a la Guarderia, amb els altres mossèns de Lleida i ens han explicat força anècdotes que han anat vivint durant tots aquests anys en aquestes terres. La taula, com sempre, ben parada i amb plats que ens evocaven casa nostra: meló amb pernil, bacallà...

La tarda ha estat de reflexió, comencem a posar en paper (el de l'Open Office) els diferents projectes que van sorgint amb la intenció d'acabar-los de perfilar quan arribi la Hna. Santa (és basca i ara hi està de vacances). Finalment ens hem deixat portar per la temptació i ens hem banyat a la piscina.

És un plaer poder estar a Miravalle. La tranquil•litat, aire fresc, gent amable, la vegetació exuberant fan que visquis la vida a un altre ritme, gaudint-la més intensament.
___________________________________________
 Hoy, después del día de ayer el cuerpo iba a otro ritmo. Hemos hecho el sábado en lunes. Hemos lavado ropa y limpiado y arreglado la habitación. A pesar de que en casa hacemos las mismo tareas domésticas desde aquí se hace con un sabor diferente. Quizás el hecho de lavar la ropa a mano te hace valorar más el hecho de ensuciarte y sentirte limpio. Sensaciones. Ha sido un día tranquilo. Hemos bajado a comer a la Guardería, con los demás sacerdotes de Lleida y nos han explicado muy anécdotas que han ido viviendo durante todos estos años en estas tierras. La mesa, como siempre, bien parada y con platos que nos evocaban nuestra casa: melón con jamón, bacalao ...
La tarde ha estado de reflexión, empezamos a poner en papel (el del Open Office) los diferentes proyectos que van surgiendo con la intención de acabar los de perfilar cuando llegue la Hna. Santa (es vasca y ahora está de vacaciones). Finalmente nos hemos dejado llevar por la tentación y nos hemos bañado en la piscina.
Es un placer poder estar en Miravalle. La tranquilidad, aire fresco, gente amable, la vegetación exuberante hacen que vivas la vida a otro ritmo, disfrutando la más intensamente.

___________________________________________
Today, after yesterday the body was at a different pace. We played Saturday to Monday. We washed clothes and cleaned and tidied the room. Although home chores do the same here is done with a different flavor. Maybe the act of washing clothes by hand makes you appreciate the mess you made and feel clean. Sensations. It was a quiet day. We dropped to lunch at the nursery, with other priests of Lleida and we have explained quite anecdotes that have been all these years living in these lands. The table, as always, stand well with dishes that evokes our house: melon with ham, cod ...
The afternoon has been thought, began to put on paper (the Open Office) the various projects they arise in order to finish them when we get to shape the HNA. Santa (Basque and is now on holiday). Finally we let them to temptation and we bathed in the pool.
It'sa pleasure to be in Miravalle. The tranquility, fresh air, friendly people, the lush vegetation make you live life in a different pace, enjoying it more intensely.

08.08.2010 – Callejeando

RIIING!!!! Sona el despertador. Són les 8h. Continuem a casa de Padre Olmes, a la parròquia de Nostra Senyora de Guadalupe. A les 9h hem quedat amb la Fernanda per anar a passejar per la “Ciclovia”. A últim moment canviem els plans i ens n'anem a “pasear” amb la Dora (germana de l'Olmes), la Laidy i la Fernanda. Visitem: les esglesies de la Merced, la de St. Francesc, la de St. Antonio, el parc dels gats, el museu de la Tertúlia, el centre comercial “Jardin Plaza”, el riu Pance i el poble de Jamundí (on fant uns cholaos/gelats impressionants!). Tot això degustant coses típiques del país: “xampús, aborrajdaos, solteritas, cholaos, chontaduro i marranitas”.

A les 17.30h arribem a la parròquia i anem al bingo que havien organitzat per recollir diner i construir un “salón”. Els nostres ulls no en donaven crèdit,  sobre 700 persones escoltant atentament i cantant BINGO! Per amenitzar la jornada també van muntar un concurs de balls de salsa i altres, Mireu, mireu quin domini!!

Amb tot quasi sortim amb una cafetera de regal, però la nostra agilitat amb l'idioma ens va fer una mala passada.

Al vespre, ben tard, vam retornar a la pau de Miravalle. L'endemà ens esperava una altre jorn.

__________________________________
 Riiing!! Suena el despertador. Son las 8h. Continuamos en casa de Padre Olmé, en la parroquia de Nuestra Señora de Guadalupe. A las 9h hemos quedado con la Fernanda para ir a pasear por la "ciclovías". A último momento cambiamos los planes y nos vamos a "pasear" con Dora (hermana del Olmé), la Laidy y Fernanda. Visitamos: las iglesias de la Merced, la de St.. Francisco, la de St.. Antonio, el parque de los gatos, el museo de la Tertulia, el centro comercial "Jardin Plaza", el río Pance y el pueblo de Jabundí (donde importa unos cholaos / helados impresionantes!). Todo ello degustando cosas típicas del país: "champús, aborrajdaos, solteritas, cholaos, chontaduro y marranitas".
A las 17.30h llegamos a la parroquia y vamos al bingo que habían organizado para recoger dinero y construir un "salón". Nuestros ojos no daban crédito, sobre 700 personas escuchando atentamente y cantante BINGO! Para amenizar la jornada también montaron un concurso de bailes de salsa y otros, Mirad, mirad qué dominio!
Con todo casi salimos con una cafetera de regalo, pero nuestra agilidad con el idioma nos hizo una mala pasada.
Por la noche, bien tarde, nos volver a la paz de Miravalle. Al día siguiente nos esperaba otra día.
__________________________________ 
RIIING!! It sounds the alarm. They 8am. We continue to house Olmes Father, in the parish of Our Lady of Guadalupe. At 9am we were to go with Fernanda walk through the "Ciclovia. A last minute change plans and we go to "walk" with Dora (sister of Olmes), and the Laidy Fernanda. Views: churches of La Merced, the St. Francis, of St.. Antonio, the park cats, the museum gatherings, shopping center "Plaza Jardin", the river Pance and people Jabundí (where some cholaos FANT / ice awesome!). All these things tasting of typical country: "shampoos, aborrajdaos, solteritas, cholaos, and bactris marranitas.
At 17.30h we arrived at the parish and bingo they had organized to raise money and build a "living". Gave our eyes not on credit, and about 700 people listening attentively singing BINGO! To enhance the conference also set up a competition dance salsa and others, see, see what domain!
With almost everything out with a coffee gift, but our flexibility with the language we made a bad pass.
In the evening, very late, we returned to peace Miravalle. The next day we waited another day that.

dimecres, 11 d’agost del 2010

07.08.2010 – “Bacano!” = Més que “Chévere”

Ens llevem amb el sorollet dels ocells que venen a donar-nos el bon dia a la porta de l'habitació, un despertador natural que no et cansaries de sentir. L'objectiu del matí és acabar d'enllestir el taller sobre comunicació que a la tarda realitzarem amb els joves de la pastoral. Una mica de teoria, però sobre tot dinàmiques per viure diferents situacions i així poder entendre millor els conceptes.

Arribem a l'hora de dinar amb la feina feta i satisfets per com ha quedat organitzat el taller. Carreguem piles amb un bon àpat, ens espera una tarda llarga.

A les 16h aprox. Ens ve a buscar l'Olmes amb un seminarista, i ens porten a fer un tour per la ciutat.  Visitem un centre comercial, Chipichape, on veiem una botiga de música que sembla interessant (hi haurem de tornar!). També ens enfilem muntanya amunt a veure el Cristo Rey, les vistes des del lloc parlen per sí soles, als peus de la loma es veu tot Cali, immens. De baixada passem per davant un artista que fa de la pared de la muntanya veritables escultures. Això sí que és art!!

Sobre les 18h arribem a destí, la parròquia de Ntra. Sra. De Guadalupe. Amb un suc de tomata ens reben i de seguida ens posem a preparar el taller amb el Jonathan, que ens va portar el material que necessitàvem. A les 19.30h, una mica més tard de l'hora prevista, iniciem el taller. La dinàmica del rumor, dels quadrats cooperatius, del cercle, la taronja... i un mocador que apareixia i desapareixia van fer que passéssim una estona d'allò més divertida. Els nois i noies del taller ens van dir que totes les dinàmiques van ser “bacanes!”. Van sortir bones reflexions i tots plegats ens en vam adonar que això de comunicar-nos és més complicat del que sembla.

Acte seguit vam assistir a un “asado” per celebrar que el Jonathan entrava l'endemà al seminari. Bona companyia, menjar i salsa fins que el cos va aguantar. Val a dir que la nostra capacitat de resistència era escassa, acostumats a anar a dormir entre 21 i 22h. Una vegada en posició horitzontal, la festa va continuar... però no com us penseu! Els veïns de la casa del costat van muntar una festa amb la música extraforta, com si tinguéssim els altaveus als peus del llit, total que sense voler vam participar d'una altra gatzara.
______________________________________________
 Nos levantamos con el sonido de los pájaros que vienen a darnos los buenos días a la puerta de la habitación, un despertador natural que no te cansarías de sentir. El objetivo de la mañana es acabar de terminar el taller sobre comunicación que por la tarde realizaremos con los jóvenes de la pastoral. Un poco de teoría, pero sobre todo dinámicas para vivir diferentes situaciones y así poder entender mejor los conceptos.
Llegamos a la hora de comer con el trabajo hecho y satisfechos por cómo ha quedado organizado el taller. Cargamos pilas con una buena comida, nos espera una tarde larga.
A las 16h aprox. Nos viene a buscar el Olmé con un seminarista, y nos llevan a hacer un tour por la ciudad. Visitamos un centro comercial, Chipichape, donde vemos una tienda de música que parece interesante (tendremos que volver!). También subimos montaña arriba a ver el Cristo Rey, las vistas desde el lugar hablan por sí solas, a los pies de la loma se ve todo Cali, inmenso. De bajada pasamos por delante un artista que hace de la pared de la montaña verdaderas esculturas. Eso sí que es arte!
Sobre las 18h llegamos a destino, la parroquia de Ntra.. Sra. De Guadalupe. Con un zumo de tomate nos reciben y enseguida nos ponemos a preparar el taller con el Jonathan, que nos llevó el material que necesitábamos. A las 19.30h, un poco más tarde de la hora prevista, iniciamos el taller. La dinámica del rumor, de los cuadrados cooperativos, del círculo, la naranja ... y un pañuelo que aparecía y desaparecía hicieron que pasáramos un rato de lo más divertida. Los chicos y chicas del taller nos dijeron que todas las dinámicas fueron "bacana". Salieron buenas reflexiones y todos nos dimos cuenta que esto de comunicarnos es más complicado de lo que parece.
Acto seguido asistimos a un "asado" para celebrar que el Jonathan entraba al día siguiente en el seminario. Buena compañía, comida y salsa hasta que el cuerpo aguantó. Cabe decir que nuestra capacidad de resistencia era escasa, acostumbrados a ir a dormir entre 21 y 22h. Una vez en posición horizontal, la fiesta continuó ... pero no como os pensáis! Los vecinos de la casa de al lado montaron una fiesta con la música extrafuerte, como si tuviéramos los altavoces a los pies de la cama, total que sin querer participamos de otra algazara.
______________________________________________
We wake up with the noises of the birds that come to give us a good day at the door of the room, an alarm clock that does not naturally get tired of hearing. The goal is to finish the morning to finish the workshop on communication in the evening we with the youth of the pastoral. A bit of theory, but more dynamic way to experience different situations and to better understand the concepts.
We arrived at lunchtime with the work done and has been pleased by how organized the workshop. Charge batteries with a good meal, we expect a long afternoon.
In approximately 16h. Olmes comes to finding a seminarian, and lead us to a tour of the city. We visited a mall, Chipichape where we see a music store that looks interesting (there will be back!). We also then we take up the mountain to see the Cristo Rey, the views from the site speak for themselves at the foot of La Loma is all Cali immense. Download walk past an artist who makes sculptures veritable wall of mountains. That's art!
About 18pm we arrive at the destination, the parish Ntra. Mrs. Guadalupe. With tomato juice and then we receive we prepare the workshop with Jonathan, who brought us the material we needed. At 19.30, a little later than scheduled, initiated the workshop. The dynamics of the rumor of cooperative square, circle, orange ... and a scarf that appeared and disappeared for a while passéssim that made the most fun. Kids workshop told us that all the dynamics were "bacana!". They came out good thoughts and we are all in we realized that to communicate is more complicated than it seems.
Afterwards, we attended a "roast" to celebrate the day that Jonathan went into the seminary. Good company, food and dressing up the body to hold on. Suffice to say that our capacity for resistance was scarce, used to go to bed between 21 and 22h. Once in a horizontal position, the party continued ... but not as you think! The neighbors next door were to mount a festival with music extraforta as if we had speakers at the foot of the bed, totally unintentionally that we participated in another spree. 

06.08.2010 - El Charco azul

Avui els nens i nenes de 6è de l'Escola de Miravalle van d'excursió. Estan treballant els 4 elements: foc, aire, terra i aigua. És aquest últim el que han acabat de fer el seu estudi i el fi del tema es fa tenint contacte amb el “Cañaveralejo” ja que és el riu que limita la finca per una banda i un dels set que creuen la ciutat de Cali. Una bona aventura a la que els nens i nenes ja estan acostumats, és el seu entorn. Tot i això no deixa de sorprendre la exhuberant naturalesa que envolta l'escola, i el riu i les seves lleres són un clar exemple. Quasi fent barranquisme arribem al Charco azul. Allà els nens i nenes es banyen sense problema. No han anat a cap curs de natació, han aprés a bases de fer excursions i banyar-se a les basses. I el que és més impactant són els salts que fan des d'una de les roques que hi ha a la vora de la bassa. Una bona lliçó d'aprenentatge significatiu i constructivisme: Estudiem l'aigua i els rius doncs vivim l'aigua i el riu.



Avui també tenim taller amb els nens i nenes de 5è. Aquest cop és una mica més especial perquè també entren en joc “las bombas” (globos). I entre formes, explosions, rialles, desesperació, màgia i música l'estona del migdia passa dolçament.

Per la tarda Mercedes ens acompanya a Palmeto a carregar el saldo de la targeta. Cal destacar que quasi bé tothom ens pregunta si hem anat a visitar els centres comercials de la ciutat (Cosmocentro, Unicentro, Jardin Plaza, Chipi Chape, ...). Pot ser que un centre d'aquesta mena signifiqui per molta gent símbol de prosperitat: El cert és que no tenen res a envejar a un L'illa o La Maquinista de Barcelona; tenen tots els serveis actuals d'oci que promou el sistema de consum occidental. I de gent no n'hi falta. Aquesta nova manera d'entendre l'oci està arrelant en les capitals o espais allunyats de les ciutats. Una forma de passar l'estona envoltats de tots els estímuls abastables amb moneda. Segurament és un repte de les institucions socials que treballen amb el temps de lleure reconduïr les seves propostes o estudiar aquests fenòmens per promoure espais alternatius d'esbarjo, encontre i diversió.

__________________________________________
 Hoy los niños y niñas de 6 º de la Escuela de Miravalle van de excursión. Están trabajando los 4 elementos: fuego, aire, tierra y agua. Es este último el que han acabado de hacer su estudio y el fin del tema se hace teniendo contacto con el "Cañaveralejo" ya que es el río que limita la finca por un lado y uno de los siete que cruzan la ciudad de Cali. Una buena aventura en la que los niños y niñas ya están acostumbrados, es su entorno. Sin embargo no deja de sorprender la exuberante naturaleza que rodea la escuela, y el río y sus cauces son un claro ejemplo. Casi haciendo barranquismo llegamos al Charco azul. Allí los niños y niñas se bañan sin problema. No han ido a ningún curso de natación, han aprendido a bases de hacer excursiones y bañarse en las balsas. Y lo que es más impactante son los saltos que hacen desde una de las rocas que hay al borde de la balsa. Una buena lección de aprendizaje significativo y constructivismo: Estudiamos el agua y los ríos pues vivimos el agua y el río.
Hoy también tenemos taller con los niños y niñas de 5 º. Esta vez es un poco más especial porque también entran en juego "las bombas" (globos). Y entre formas, explosiones, risas, desesperación, magia y música el rato de la tarde pasa dulcemente.
Por la tarde Mercedes nos acompaña a Palmeto a cargar el saldo de la tarjeta. Cabe destacar que casi todos nos pregunta si hemos ido a visitar los centros comerciales de la ciudad (Cosmocentro, Unicentro, Jardín Plaza, Chipi Chape, ...). Puede que un centro de este tipo signifique para mucha gente símbolo de prosperidad: Lo cierto es que no tienen nada que envidiar a un La isla o La Maquinista de Barcelona; tienen todos los servicios actuales de ocio que promueve el sistema de consumo occidental. Y de gente no le falta. Esta nueva manera de entender el ocio está arraigando en las capitales o espacios alejados de las ciudades. Una forma de pasar el rato rodeados de todos los estímulos alcanzables con moneda. Seguramente es un reto de las instituciones sociales que trabajan con el tiempo libre reconducir sus propuestas o estudiar estos fenómenos para promover espacios alternativos de recreo, encuentro y diversión.

__________________________________________ 
Today boys and girls 6th School Miravalle were hiking. They are working the 4 elements: fire, air, soil and water. It is the latter who have finished their study and so the issue is having contact with "Cañaveralejo" because it is the river that borders the property on one side and one of seven that cross the city of Cali. A great adventure in which children are already accustomed to, is the environment. However surprising exuberant nature that surrounds the school, and the river and its channels are a clear example. Almost done canyoning arrive at Charco Azul. There the children bathe without problem. Not have any swimming course, have learned to base excursions and bathing in the ponds. Even more impressive are the breaks that are from one of the rocks there on the edge of the pond. A good lesson for significant learning and constructivism: We studied the water and rivers because the river water and live.
Today we also have workshops with children in 5th. This time a little more special because they also come into play all the "Bombay" (balloons). And of ways, explosions, laughter, despair, magic and music, playing softly in the afternoon passes.
In the afternoon we went with Mercedes caning to load balance on the card. It is noteworthy that almost everyone asks if we went to visit the malls of the city (Cosmocentro, Unicentro, Garden Plaza, sippy Chape, ...). May mean such a center for many people a symbol of prosperity: The truth is that they have nothing to envy to the island or the motorman of Barcelona are all current leisure services system that promotes Western consumption. And lack of people there. This new approach is rooted in the entertainment capital cities or remote areas. One way to pass the time surrounded by all stimuli abastables with currency. It is certainly a challenge for social institutions that work with leisure time to redirect their proposals or study these phenomena promote alternative spaces for recreation and fun encounter.