dijous, 12 d’agost del 2010

10.08.2010 - Cali - Popayán - Silvia - Cali

2.640 m. Aquesta és l'altura a la que es troba el pintoresc poble de Silvia. Hi hem anat amb Mn. Joan Miquel. Després d'uns quants revolts la sort ens ha acompanyat i hem trobat una escola que celebrava el seu aniversari tot fent una festa a la plaça del poble. Hi havia molta gent, molts Guambianos (indígenes de la zona), que a part de portar a vendre a mercat els seus productes, participaven de la gatzara. Ha estat com transportar-nos (en qüestió de dues hores) a un altre món. Gent senzilla, amb unes cares curtides pel sol i unes mans que deixaven entreveure el treball tant del camp com artesà. Els Guambianos, a banda de dur el seu vestit característic, parlen un idioma propi, que parant l'orella no s'entén ni una coma. No viuen a Silvia, sinó que viuen en petits poblats per les muntanyes del Andes, i per arribar utilitzen les populars “Chivas”. Avui hem comprès que la tara dels vehicles aquí no funciona; hi han pujat tots els que hi han cabut i més, fins i tot gent penjant per fora el vehicle es disposava a retornar cap a casa seva.

Per dinar un completo i una truita al completo també!

Abans de visitar Silvia hem passejat per Popayan, però permeteu-nos aquest desordre en la crònica, ja que el poble ens ha captivat. Popayan és un poble més gran, amb un casc antic d'estil colonial i pintat de blanc per ordenança municipal.

Detalls curiosos del viatge:
-De Cali a Silvia hi ha 2 hores i 150 km. + o – (aquí els viatges es compten per hores i no per km.)
-La carretera que hem seguit avui és la que va al sud, l'anomenada Panamericana: travessa des de Panamà fins a la Tierra del Fuego (Argentina) i fa uns 8 anys era perillosa ja que estava assetjada per la guerrilla. Ara és més segura, i per si algú en té dubtes, als vorals de la carretera hi ha cartells que duen escrit el següent missatge: VIAJE SEGURO, SU EJERCITO ESTÁ VIGILANDO.
-Estat del ferm carretera: sorprenentment bo!
-Conducció colombiana: sorprenentment temerària!
 ______________________________________________
2640 m. Esta es la altura a la que se encuentra el pintoresco pueblo de Silvia. Hemos ido con Mn. Joan Miquel. Después de algunas curvas la suerte nos ha acompañado y hemos encontrado una escuela que celebraba su cumpleaños haciendo una fiesta en la plaza del pueblo. Había mucha gente, muchos Guambianos (indígenas de la zona), que a parte de llevar a vender a mercado sus productos, participaban de la algazara. Ha sido como transportarnos (en cuestión de dos horas) a otro mundo. Gente sencilla, con unas caras curtidas por el sol y unas manos que dejaban entrever el trabajo tanto del campo como artesano. Los Guambianos, además de llevar su traje característico, hablan un idioma propio, que parando la oreja no se entiende ni una coma. No viven en Silvia, sino que viven en pequeños poblados por las montañas de los Andes, y para llegar utilizan las populares "Chivas". Hoy hemos comprendido que la tara de los vehículos ahí no funciona; han subido todos los que han cabido y más, incluso gente colgando por fuera el vehículo se disponía a volver a casa.
Para comer un completo y una tortilla al completo también!
Antes de visitar Silvia hemos paseado por Popayán, pero permitidnos este desorden en la crónica, ya que el pueblo nos ha cautivado. Popayán es un pueblo más grande, con un casco antiguo de estilo colonial y pintado de blanco por ordenanza municipal.
Detalles curiosos del viaje: -De Cali a Silvia hay 2 horas y 150 km. + O - (aquí los viajes se cuentan por horas y no por km.) -La carretera que hemos seguido hoy es la que va al sur, la llamada Panamericana: travesía desde Panamá hasta la Tierra del Fuego (Argentina) y hace unos 8 años era peligrosa ya que estaba sitiada por la guerrilla. Ahora es más segura, y por si alguien tiene dudas, en los arcenes de la carretera hay carteles que llevan escrito el siguiente mensaje: VIAJE SEGURO, SU EJERCITO ESTÁ vigilando. -Estado del firme carretera: sorprendentemente bueno! -Conducción colombiana: sorprendentemente temeraria!
______________________________________________ 
2640 m. This is the height to which is the picturesque village of Silvia. There we went with Fr. John Michael. After a few turns of luck has been with us and we found a school that celebrated his birthday by making a feast in the village square. There were many, many Guambianos (Indigenous Area), which in part led to sell their products to market, participated in the spree. He was transported as us (in a matter of two hours) to another world. Simple people, with faces and hands tanned by the sun that reveals the work of the field both as a craftsman. The Guambianos to hand carry their distinctive dress, speak their own language, that means not paying the ear or a comma. Do not live to Silvia, but living in small villages in the mountains of the Andes, and used to get the popular "Chivas." Today we understand that the tare of vehicles does not work here, there are those who have risen cabut and even people hanging outside the vehicle he was preparing to return to their homes.
For a complete lunch and trout in full too!
Silvia visited before we walked to Popayan, but allow us this mess in the chronicle, as the people we are captivated. Popayan is a larger town, with old colonial style and painted white by municipal ordinance.
Curious details of the trip: From Cali Silvia is 2 hours and 150 km. + Or - (here you have to travel for hours and miles.) -The road we followed was that today is the south, called Pan crossing from Panama to Tierra del Fuego (Argentina) 8 years ago and was dangerous as it was besieged by guerrillas. It is now more secure, and if anyone has doubts, the verges of the road there are signs that carry the following written message: TRIP INSURANCE, YOUR ARMY IS VIGILANDO. Solid-state road: surprisingly good! Colombian-Driving: shockingly reckless!

1 comentari:

  1. I nosaltres patint per si portem un passatger de més al cotxe o anem sense lligar o portem a la canalla sense cadireta. Tots els excessos són dolents. Gaudiu de la cultura i totes les experiències que us blindi l'estada.
    Més besets.

    ResponElimina