diumenge, 15 d’agost del 2010

12.08.2010 - A Sta. Filomena

Avui dijous el dia es presenta força atapeït. De de 10h. a 12h. tallers amb els nens i nenes de 1r i de 14h. A 15h. Taller amb els de 6è. Ha estat una delícia fer els tallers. Tot i que en general són classes nombroses (d'entre 24 i 35 alumnes) i el context dels infants (Siloé), no deixen de ser nens i nenes que es queden encisats davant un truc de màgia, o captivats per una cançó, o engrescats amb el ball.


Gràcies als mestres de l'escola que ens han deixat entrar “a sus salones” de Miravalle.

Després dels tallers... baixem a Lleras Camargo amb Chiva. És el primer cop que viatgem amb aquest monstre rodat on hi cap tanta gent com puja. No té “cupo o sobre cupo”, mentre hi ha espai, la Chiva pot carregar.

Aquesta tarda la passem a la Parròquia de Santa Filomena. Es troba en una zona bona de Cali ja que és considerada “estrato 5” (Siloé és 1-2). Molt propera a la sexta, antigament dita Avenida Rosa.

Allà ens trobem amb Ramon Abella, Carlos, Alberto, Cecília i “Ratón”.

Amb en Carlos i l'Alberto anem a donar un tomb amb el cotxe per la nit de Cali. Ens porten a ca la Olga a menjar algun plat típic colombià. En dir-nos el que aniríem a fer ens fem la imatge mental d'un petit restaurant casolà...però mireu si era casolà que el “restaurant” és el menjador de casa seva o just al costat tenen una botiga “multi-todo”. I entre conversa i conversa mengem un “aplastado” (una mena de sandvitx colombià) i un refresco. Quin tracte més amè, tot ben agradable.

Després sortim cap a Juanchito (zona a les afores de Cali on es concentren les discoteques, salsoteques o viejotecas). Fins i tot entrem en una! Però no hi ha moviment ja que és molt aviat. El propietari ens diu que a partir de les 2h. s'omple i fins a les 6h. la festa no para. I és clar, Cali és la capital de la Salsa, la gent necessita assaig, i assaig, i assaig, ...

Hi ha una cosa que hem sentit avui i que és prou important. Connecta amb el que ens van explicar l'any passat a la plaça principal de Santa Cruz (Bolívia) on també es donava un fet similar: “Quan portes molt temps vivint a Colòmbia te n'adones que la vida no val res. Per molt poc et poden matar”. Dóna per a pensar una estona sobre com valorem la vida en un lloc i en un altre. Cal dir que nosaltres no hem tingut mai cap sensació d'inseguretat, sempre hem estat molt ben atesos. Però el dia a dia al país, en algunes zones concretes, és molt dur.
______________________________________
Hoy jueves el día se presenta bastante apretado. De de 10h. a 12h. talleres con los niños y niñas de 1 º y de 14h. A 15h. Taller con los de 6 º. Ha sido una delicia hacer los talleres. Aunque en general son clases numerosas (de entre 24 y 35 alumnos) y el contexto de los niños (Siloé), no dejan de ser niños que se quedan encantados ante un truco de magia, o cautivados por una canción, o animados con el baile.


Gracias a los maestros de la escuela que nos han dejado entrar "a sus Salones" de Miravalle.



Después de los talleres ... bajamos a Lleras Camargo con Chiva. Es la primera vez que viajamos con este monstruo rodado donde cabe tanta gente como sube. No tiene "cupo o sobre cupo", mientras hay espacio, la Chiva puede cargar.



Esta tarde la pasamos en la Parroquia de Santa Filomena. Se encuentra en una zona buena de Cali ya que es considerada "estratovolcán 5" (Siloé es 1-2). Muy cercana a la sexta, antiguamente llamada Avenida Rosa.

Allí nos encontramos con Ramón Abella, Carlos, Alberto, Cecilia y "Ratón".



Con Carlos y Alberto vamos a dar una vuelta con el coche por la noche de Cali. Nos llevan a casa de Olga a comer algún plato típico colombiano. En decirnos lo que iríamos a hacer nos hacemos la imagen mental de un pequeño restaurante casero ... pero mira si era casero que el "restaurante" es el comedor de su casa o al lado tienen una tienda "multi-todo ". Y entre conversación y conversación comemos un "aplastada" (una especie de sándwich colombiano) y un refresco. ¿Qué trato más ameno, todo muy agradable.



Después salimos hacia Juanchito (zona a las afueras de Cali donde se concentran las discotecas, salsoteques o viejotecas). Incluso entramos en una! Pero no hay movimiento ya que es muy pronto. El propietario nos dice que a partir de las 2h. llena y hasta las 6h. la fiesta no para. Y claro, Cali es la capital de la Salsa, la gente necesita ensayo, y ensayo, y ensayo, ...



Hay algo que hemos oído hoy y que es bastante importante. Conecta con lo que nos contaron el año pasado en la plaza principal de Santa Cruz (Bolivia) donde también se daba un hecho similar: "Cuando llevas mucho tiempo viviendo en Colombia te das cuenta que la vida no vale nada. Por muy poco te pueden matar ". Da para pensar un rato sobre cómo valoramos la vida en un lugar y en otro. Hay que decir que nosotros no hemos tenido ninguna sensación de inseguridad, siempre hemos sido muy bien atendidos. Pero el día a día en el país, en algunas zonas concretas, es muy duro.

______________________________________
Today, Thursday the day is quite tight. From 10am. to 12. workshops with the children of 1st and 14pm. At 15h. Workshop with the 6th. It was a delight to the workshops. Although in general are large classes (between 24 and 35 students) and the context of children (Siloé) are no longer children remain encisats to a magic trick, or captivated by a song, or excited dancing.


Thanks to teachers who have left school to enter "its rooms" of Miravalle.



After the workshops ... to descend with Chiva Lleras Camargo. It is the first time traveling with this monster shot where as many people as any rises. No "quota or quota, while there is space, Chiva load.



This afternoon we spend in the Parish of Santa Filomena. Is in a good area of Cali is considered as "strata 5" (Siloé is 1-2). Very close to the sixth, once said Rosa Avenue.

There we met Ramon Abella, Carlos Alberto, Cecilia and "Mouse".



With Carlos Alberto and we will take a turn with the car at night in Cali. We carry the en Olga to eat some typical Colombian dish. In telling us that we would go to the mental image of a homely little restaurant ... but see if that home was the "restaurant" is the room of your house or have a store right next to "multi-everything . I eat a conversation between conversation and "aplastado" (a kind of sandwich Colombian) and a soda. Which deal more pleasant, all very nice.



Then we go to Juanchito (area on the outskirts of Cali, where the discos are concentrated, or salsoteques viejotecas). Even enter a! But there is movement it is very soon. The owner tells us that from 2h. and filled up at 6am. the party never stops. And of course, Cali is the capital of Salsa, people need to test and trial, and trial, ...



There is something that we heard today and that is important enough. Connect with what we explained last year in the main square of Santa Cruz (Bolivia) where they were given something similar: "When living in Colombia has long you realize that life is worthless. For very little you can kill. " Take a moment to think about how we value life in one place and another. Needless to say we have not ever had any feeling of insecurity, we have always been well attended. But the day the country in some specific areas, it is very hard.

2 comentaris:

  1. Visca la Chivas, la Olga, la Filomena i tothom i tota cosa que us cuidi. Teniu raó amb això de la seguretat i la vida. Va bé de tant en tant tenir gent que ens recorden aquestes coses tan bàsiques.
    Una abraçada perquè els besets se m'han acabat.

    ResponElimina
  2. Vivim molt bé a casa nostra! és així!
    Tot i això, hi ha coses que no s'han d'acabar estem allà on estem, els besets!!! això viatja, torna, i retorna! Besets i abraçades per tothom!
    :)

    ResponElimina